✅ Aquest gris de tardó

Un viaje nostálgico a la infancia a través de los recuerdos de la escuela, los domingos en familia y la calidez del hogar

Con estos versos, Francesc Jusep Bonnin evoca los recuerdos de una infancia en blanco y negro. Un viaje lleno de nostalgia hacia las cosas sencillas y el calor familiar de antaño.


Dibujo infantil de una pizarra con una suma, acompañada de libros escolares de colores, folios y un lápiz
Los recuerdos de la escuela y la infancia protagonizan los sentidos versos de Francesc Jusep Bonnin



Por: Francesc Jusep Bonnín: Agente de Prensa, cantautor,
escritor, poeta, músico y pintor.

Aquest gris de tardó que mos du records
de tens pasats inolvlidables,
aquest gustet a fosca y a maró
y sa padrina cercant entre es pestatges.

De s.oló a sofregit, a olla de terra,
mentres pes vidres miravem plorar el cel
y es cossiols penjats a sa finestra
donaven aire cassolá, llonguet y mel.

Aquella taula on tots mos reuniem

perque es diumenge era dia estimat
y ets horebaxes de futbol a sa ràdio,
o a pujar a dalt a veura el cel ennigulat.

Es berenás de pa amb oli o sobrassada
y en so bavero de retxes, ets escolás,
cada dilluns partiem cap a escola,
llibres en blanc y negra y arruats.

Sabates Gorila y piloteta
aquella verda, que anava de regal
sa pluja bañava es vidres d.un hivern
mentres miravem ets aucells dalt es terrats.

Infancia d.un temps de sopa y oli
comuna a sa galeria,
de temps d.estufa y lleña, y de ciudad,
tot era en blanc y negra, alegoría,
d.aquella tan ansiada llibertad.

Y ara que sa tardó mos enrevolta
miram nostros cabeis prou platetjats
y a s.hombra des recorts, passam sa vida,
aquesta puta vida, que mos obliga
a ser nostalgics des nostro passat.


Publicar un comentario

0 Comentarios

📬 No te pierdas nada

Cada semana, los mejores artículos directo a tu bandeja.